lunes, 18 de marzo de 2013

Un toc d' ironia: Unhappy Hipsters

http://unhappyhipsters.com/page/2



Un blog satíric  que planteja qüestions sobre l’ arquitectura domèstica i la felicitat. Un exemple del potencial dels blogs per propagar noves formes de crítica, o com a mínim, per fer-la més divertida.

A partir d’ imatges extretes de la revista Dwell i d’ altres, el blog fa comentaris irònics sobre l’arquitectura i es dedica a  especular sobre l’ estat emotiu de la gent que surt a les fotos, majoritàriament hipster, es a dir: urbanites joves d’ estil bohemi, cultura lleugerament alternativa i tendències de consum no massives, sempre seguidors satisfets de lo últim, i del que creuen -amb una certa petulància-, com a genial). El mateix subtítol del blog “It's Lonely in the Modern World” es un escarni del subtítol de Dwell “At Home in the Modern World”.

Amb els comentaris ridiculitza l’ estil generalitzat de la fotografia d’ interiors moderns, però en última instancia, llança la hipòtesi de que l’ arquitectura minimalista  deprimeix, provoca melancolia i reprimeix el plaer. Per tant, en la línia de Jacques Tati a “Les vacances de M. Hulot”,  o de la de Tom Wolfe a “Qui te por de la Bauhaus ferotge ?”, però ara, mitjançant les imatges fotogràfiques, i la redacció dels seus peus , es a dir: els ingredient per excel·lència dels blogs. No sabem en quin grau els  més de 200.000 visitants que te el blog cada setmana, comparteixen aquesta hipòtesi, però si que podem suposar que busquen un toc d’ ironia i humor relacionat amb l’ arquitectura actual.

Els creadors del blog Molly Jane Quinn i Jenna Talbot han publicat també el llibre “It’s lonely in the Modern World. The essential guide to Form, Function and Ennui”. 



sábado, 16 de marzo de 2013

Nous canals de visibilitat.


Tercera jornada dins el cicle de trobades in-formatives a l’Ateneu Barcelonès organitzat per

  Arquitectes per l' Arquitectura

La professió avui: pràctica, teoria i difusió




Dirigit per Ricardo Devesa, la jornada  s' anunciava així :
  
"És una evidència que quasi cap arquitecte compra ja revistes d'arquitectura. En canvi, qualsevol estudi, independentment del seu volum d'obra construïda, sí que manté el seu propi lloc a Internet per tal de difondre tant els seus projectes com també les seves idees, així com les activitats en les que participa. A més, cada cop els arquitectes utilitzen les xarxes socials per tal d'estar presents i mantenir un contacte (i un debat?) amb els seus seguidors. El convidat d'aquesta jornada ens presentarà quins canals son més adients i les particularitats que tenen per a l'arquitecte d'avui".

Convidat: Moisés Puente.   Fila cero: Jordi Oliveras, EL BLOC (Alejandro Bahamon, Ana María Álvarez), Engawa (Javier de la Heras)



La ponència de Moisès Puente va tenir un caire pessimista, va ser una lamentació de la manca d’escriptors de qualitat sobre arquitectura i va concluir com una diatriba sobre el molt soroll, i autocomplaença que hi ha a la xarxa, on sols es prima lo nou, i a on la opinió substitueix a la crítica, on hi domina la manca de profunditat , hi ha molta xerrameca, i poca línia de pensament. Semble que per ell, la causa d' aquesta crisi seria la xarxa.


Des de la fila cero Ana Maria Alvarez va parlar de la seva experiència vocacional començada quan va arribar a Barcelona amb el seu blog. Javier de las Heras va aportar la seva iniciativa de promoure l' escriptura a partir de l' elecció d' una imatge evocativa, en cada un dels números de l’ archizine Engawa. Jordi Oliveras va replicar al ponent, contrarestant el panorama presentat per Puente,   amb una visió optimista i esperançada en la que les possibilitats dels nous formats suposen  una major creativitat en els continguts i en la que el paper de l' imatge es molt potent. La facilitat d' edició ha promogut la ampliació de temàtiques i l' aparició de més autors.

Los cambios, retos y crisis de la prensa vividos en propia carne

Algunas piezas sueltas sobre el proceso de cambio en los periódicos, recogidas a partir del debate tal como se vive en propia carne (El País) , se refieren a continuación.  Pueden servir como flash introducción para establecer un  contexto en el que puede inscribirse también  la prensa escrita especializada, por ejemplo, la de arquitectura.

A semejanza de  los proyectos para kioskos de los arquitectos constructivistas,  los medios están replanteándose aceleradamente cómo llegar al lector. (En la imágen:  esbozo de Ródtxenko de 1919)